L?espai radioelèctric de Catalunya, per on circulen les ones de ràdio i televisió és, fins ara, un espai públic, o sigui, de totes i de tots nosaltres. Això vol dir que qualsevol ús que se'n faci, incloent-hi el comercial o l'institucional, és considerat com a servei públic. Però la nova Llei de l'Audiovisual (tardor de 2005) pretén eliminar-ho. En la proposta de llei només es manté el terme de servei públic per a les emissores de la Generalitat i dels ajuntaments, mentre que les ràdios i televisions privades deixarien d'estar obligades a oferir un servei públic.
D?altra banda, la nova llei no s'atreveix a reconèixer el Tercer Sector Audiovisual (comunitari i ciutadà, no públic-institucional ni privat-comercial), tot i que es contempla en bona part de les legislacions europees. Només preveu l'existència de ràdios i televisions ?privades sense ànim de lucre?, però reservant-los-hi les engrunes del pastís. Per tant, el que l'esborrany de la llei anomena ?Mitjans Comunitaris? acabarà ocupant un espai residual, fragmentat i marginalitzat, gens representatiu del teixit social català.
Els col·lectius i les entitats de la societat civil catalana volem una tercera part de l?espai audiovisual, no només en igualtat de condicions, sinó exigint a més a més que el Parlament de Catalunya no legitimi l?ús interessat (o deslegitimi l?ús democràtic) d?un espai públic que és de tothom.
Per tot això DEMANEM: 1. El manteniment de la definició de totes les emissions televisives i radiofòniques com a servei públic 2. La reclassificació del sistema audiovisual per tal que reconegui un tercer sector de mitjans de la societat civil organitzada. La introducció dels mitjans comunitaris dins la nova Llei de l?Audiovisual ha de garantir condicions d?igualtat respecte dels mitjans públics i privats 3. La regulació adient del Tercer Sector de l?Audiovisual, preservant el dret a la comunicació del ventall de col·lectius més ampli possible, tant pel que fa a l?accés a la informació com a la gestió directa dels mitjans